Es tracta d’un dels elements més coneguts del nostre automòbil i al qual gairebé tothom s’ha hagut d’enfrontar ja que la seva vida útil és entre 3 i 4 anys.

És la principal font d’energia ja que en depén l’arrancada. A partir d’aquí és el motor que subministra electricitat als components que la necessiten, tot i que puntualment el vehicle requerirà una reserva d’energia degut al gran nombre de consumidors que porta avui en dia.

La seva durada dependrà de l’ús que en fem : constants arrancades i aturades del motor, utilització de consumidors amb motor apagat (warning, radio, etc.), llargs periodes sense circular i d’altres, són factors que disminueixen la seva vida útil.

Quan la tensió de la bateria baixa de 10V en arrancada ens trobarem amb dificultats d’engegar i potser de càrrega (recuperació de l’energia perduda). Caldrà substituir-la aleshores, pero compte a caure en la creença comuna de que una bateria sempre “avisa”; un vas comunicat o un canvi de temperatura poden provocar una fallada sobtada de la mateixa.

Pregunta repetida multitud de vegades feta amb idea d’haver trobat la panacea. La transcripció de la mateixa potser és, si tens la màquina, la qual conectada al cotxe et dirà a l’instant quin problema o avaria té.

Potser que afegim matissos. D’entrada la màquina no et servirà de res si no tens prou coneixements, al igual que no servirà un programa de contabilitat si no ets comptable o un Autocad si no ets arquitecte.

Potser llavors que considerem la « màquina » com una eina més (costossísima per cert) que ens ajuda a resoldre les avaries juntament amb els coneixements i l’experiència adquirida.

La màquina és tonta i no té sentiments, l’exemple extrem seria quan t’avisa que tens una roda punxada, i a la realitat és que te l’han robada.

A l’hora de mantenir o reparar el vostre automòbil tenim un ampli ventall on escollir. Des del servei oficial fins a les franquicies de mecànica ràpida, cadascuna opció amb els seus avantatges i inconvenients. L’entremig seria el taller independent.

Al primer cas ens supeditem a unes grans estructures que el consumidor final ha d’asumir, despesa en temps i desplaçaments, atenció impersonal i de vegades pràctiques monopolístiques. Al segon ens podem trobar un baix nivell de coneixements tècnics ja que es centren en productes comercialment rendibles i ens remeten al “mecànic” davant la menor complicació.

Temps enrera feia “poble” en parlar dels tallers independents de la nostra vil.la i avui hi torno : han d’esforçar-se per tenir un nivell de coneixements tècnics equiparable al servei oficial i satisfer els seus clients de sempre, alhora que cal ser competitiu en preus amb les franquicies de mecànica ràpida perque aquest mateix client no es senti directament castigat per la seva fidelitat.