Origens del ball de bastons

D’arrels molt antigues, el ball era una manifestació guerrera per afavorir la fecunditat de la terra.  Es practicava el ritus d’invocació plantant les llavors i colpejant i removent el terra amb pals, acció amb la qual l’home pretenia infondre vigor a la terra.

El ball d’armes era també una escenificació de la lluita per vèncer als esperits contraris, que volien fer malbé les collites tan necessàries per la supervivència de l’home. De l’antic ball d’armes, n’hi ha coneixença a Cervera l’any 1426, on el 1482 les espases son substituides per bastons.

El ball de bastons de Sitges

A finals del segle XIX es cita el ball de mossèn Joan de Vic, que sembla es ballava a Sitges. La principal diferència del ball de bastons a Sitges amb la resta de colles del país està en la formació que consta de dotze bastoners, en lloc dels vuit o setze que generalment la componen

La primera documentació del ball de bastons, data de la Festa Major de 1853, essent un dels més tradicionals i més arrelat a la vil.la. Avui dia les colles existents són : Colla Vella, Colla Jove (1975), Colla Mitjana (1979) i Colla de Noies (1980).

Coreografia, música i vestuari

Hi ha diverses coreografies, moltes comunes al Penedès. Segons la posició o funció, distingim els banderers (cap i cua) i els mitgers situats al quadre central, dels tres que constitueixen el ball. En Joan Marcé (Massana)  introduí una serie d’innovacions al ball de bastons de Sitges, que han esdevingut clàssiques.

Acompanyen el ball de bastons de Sitges música de gralles i timbals, que té avui en dia cinc variants : La segona, El corrandillo, La boja, L’hereu Riera i La bolangera. Algunes han caigut en desús al llarg dels anys (com La primera).

L’indumentària es compon de camisa i pantaló blanc, camalls de color vermell i faldilleta. Sobre la faldilleta duen la faixa, amb mig espatller creuat al pit, que deixa lliure l’espatlla dreta. Les espardenyes de vetes són creuades, blaves i vermelles.

(Extracte de l’estudi d’en Francesc Parra, del llibre Sitges, l’encant de la tradició)

Pàgina principal